Escoltar el valencià.

Una de les coses que més m’agrada és, escoltar algunes persones parlant valencià. I aquesta qüestió, encara que ens parega una favada, a mi em fa gaudir.

He tingut la sort d’asistir a la inauguració del programa “Campus Inclusiu-Campus sense límits 2013” al Jardí Botánic de la Universitat de València a on ha parlat el Rector Esteban Morcillo, que a banda de fer una lliçó sobre la Universitat, els drets i la educació, ho ha fet en la nostra llengua, al menys una part del seu discurs, ja que també ha emprat el castellà.

És la veu, però, també la forma, l’expressió serena, el tó de la seua parla, un el·lement seductor al que a mí m’agradaría arribar “quan siga major” en algun moment de la meua vida. Però també m’ha impressionat el seu raonament, sencill, clar i a la vegada contundent.

Les persones amb dificultats, siga d’aprenentatge o a causa de diversitat funcional, tenen dret a l’educació com a opció en les seues vides, dret al que no tenen perquè renunciar. Igual que no tenim nosaltres, perquè renunciar a la nostra llengua.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense definir.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s