Arxiu de la categoria: Poesia

Els nervis a la panxa, i al ceny una cançó que sona i sona en francés, “A la Place”, de Jacques Brel. I en arribar, la policia, racaudadora intensa de la gent la feblessa, i per suposat dels diners. “Fills … Continua llegint →

Jo un poliol. I jo un te, té te…? Si en té, jo te. Tinc que fer te. No, dona no… Ha de fer te; si en té… Tinc te, i el tinc que fer. Però el te que té, … Continua llegint →

Vaig vèncer ja al francés. Al ganivet a la mà, espere novament, baralla i batalla. I la sang bategant, al cap. Encara ens queda un mes. Amb els colzes desgastats, i les dents adolorides i fermes. I la sang bategant, … Continua llegint →

Arriba’t al llentiscle i crida’m des d’allí, coses que et dic ara coses per a mi. Arriba’t a aquell roure, i córre com un llop fes-ho ara sense pausa. Quan arribes xiula’m fort. I del tarongerar, un taronger amb les … Continua llegint →

Car demà serà un altre dia hui cal llegir una poesia, de Vicent grogues pàgines, plenes d’amor i alegria, de noms dels carrers, i de la Ciutat viva. Vixca València… ! Al cantó del carrer Borrull va morir un home, va … Continua llegint →

De Vicent Andés Estellés. Demà serà una cançó, del seu Llibre de meravelles. ANIMAL de records, lent i trist animal, ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes haver viscut alguna volta an alguna banda. Felicitat suprema, l’hora … Continua llegint →

Li ho pregunte als ulls, allò que miraren però, no em contesten. Al cor li pregunte també, per l’amor, i el dolor… però no em respon. A les meues mans pregunte, per la suavitat de la teua pell, per la … Continua llegint →