Arxiu de l'autor: esbama

La llisa d’El Palmar.

Fa uns dies vaig vore a la televisió, una recepta de cuina nova per a mí, encara que sigur, serà de tradició antiga italiana. Una llisa embolicada en unes herbes i cuinada al forn. Pasí, ahír de matí, per la peixcateria i vaig … Continua llegint

Publicat dins de Gastronomia | Deixa un comentari

I en aribar setembre…

És l’època de vore els pregadéu pels racons. De totes les grandàries, mascles xicotets, i femelles grans com la palma mà. Hi ha qui té el palmell xicotet però… per fer-nos una idea… “grans, molt grans”. Són de color verd o groguenques, i … Continua llegint

Publicat dins de Sense definir. | Deixa un comentari

Ja el tinc; l’apte del Grau Superior de valencià.

Ahir em vaig assabentar. De casualitat i sense moltes ganes vaig entrar a la pàgina Web de la JQCV i en posar el meu accés vaig vore: APTE/A. Quina alegria, de veres que si, encara que ara és el moment … Continua llegint

Publicat dins de Sense definir. | Deixa un comentari

Per sant Joan, bacores…

Això diuen, però des de fa un parell setmanes hem assistit a la festa, a la visió de les bacores en els calaixos de les tendes, grosses, dolces i tendres, dies abans de sant Joan. Les figes — i les bacores–,  són … Continua llegint

Publicat dins de Sense definir. | Deixa un comentari

De Ferran Torrent… Societat Limitada.

Reconec que, quan m’agrada uno cosa, intente repetir-la per verificar que allò que he pensat i sentit té continuitat. Aleshores m’agradà el llibre de Ferran Torrent, “La mirada del tafur“,  i m’he comprat d’un altre d’aquest autor. En aquest cas, … Continua llegint

Publicat dins de Llibres | 1 comentari

La mirada del tafur, de Ferran Torrent.

Un suggeriment: si sou persones amb dislèxia, no vos precipiteu a l’hora de comprar un llibre, ja que el que jo he comprat aquest matí portava un altre títol… La mirada del “futur”… casi res. Perquè amb la dislèxia, els … Continua llegint

Publicat dins de Llibres | Deixa un comentari

Diem Lluís…

Quan ens fan fotos, volem eixir el més feliços possible; amb un gran somriure a la cara i lluïnt una brillantor als ulls per a que quede constància de la nostra felicitat. Volem eixir bé a la foto. Açò no … Continua llegint

Publicat dins de Sense definir. | Deixa un comentari

Vull presentar-vos el personatge del meu primer conte.

Ell és Jacme de Carchasona, casat amb na Ramona, una bona dona valenciana, de les primeres famílies que aribaren a la Ciutat, i que vivien a la parròquia de Sent Pere de la Seu de València. Vull que ens compten com era la València … Continua llegint

Publicat dins de Sense definir. | Deixa un comentari

Homenatge a Vicent Andrés Estellés…

Hui diumenge la gent de COMPROMÍS ha fet un xicotet homenatge a aquest escriptor, i poeta valencià del que ja he comentat en algú dels meus Blog. Sembla veritablement bo, proper i a la vegada transcendet. La gent ha anat … Continua llegint

Publicat dins de Sense definir. | Deixa un comentari

Grau mitjà i mig…

Ara, en aquestos dies,  estic examinant-me del Grau superior de valencià. No es tracta d’un altra cosa que una certificació, però m’és difícil per les meues dificultats passar la dita prova. Em faig un embolic i no avance el que m’agradaria avançar, … Continua llegint

Publicat dins de Sense definir. | Deixa un comentari