Arxiu de la categoria: Questions personals

Era-se que serà, que anaven tres prínceps de la mà. Tots tres eren iguals, vestien iguals i fins i tot semblaven trigèmins però, cada un d’ells parlava en una llengua diferent de la dels altres dos. Havien viscut aventures veritablement … Continua llegint →

De bon de matí, a l’IVAM, “el museu”, i d’entrada, sorpresa, és gratis. He estat tota la setmana pensant d’anar perquè a la premsa vaig vore que hi havia exposada una col·lecció de joies. M’agraden les joies, i a més a … Continua llegint →

No és que m’agaden maça les frases fetes. De tant en tant, convé introduïr-les en la nostra parla per una qüestió cultural i de embelliment de l’idioma però jo no les faig servir. Fuig d’elles. Però, aleshores per què al … Continua llegint →

Si no ets nacionalista, per què parles en valencià? Es fácil, per cultura… gairebé per estètica, per introspecció personal, per reflexió, i també per molts motius més que no vaig a parar en explicar ací ara, i que a més … Continua llegint →

He fet alguns canvis al meu Blog on escric valencià. He llevat la imatge que encapçalava la pàgina perquè em pareixia un poc trista. Potser pel color gris i el to verdós del conjunt. Ara, sense imatge de presentació sembla … Continua llegint →

La lluna de dia. Veig la lluna quieta al mig bell del cel, blau, pur, a un pam d’alçaria sobre l’horitzó. Els records s’animen al meu cap, i també al meu cor, i vaja, a l’intestí, i als ronyons. I … Continua llegint →

En açò pensava jo dissabte passat… quan, en la meua motocicleta viajava cap a eixa localitat. Recordava, i canturejava la cansoneta popular. La questió és, que en acabant l’armossar, un entrepà en ous i pernil, i una bona ensalada, anarem … Continua llegint →

…no he aprovat el grau mitjà de valencià.

En València hi ha una organització que es dedica a la difusió del valencià mitjanzant contactes de dos persones, un voluntari y un aprenent, per a parlar en el nostre idioma. Potser siga una bona idea que, a més a … Continua llegint →

És molt extrany el món dels somnis. La veritat és que no recorde en el transcurs de la meua vida haber somiat mai en valencià. Ni tan sols haber pensat en valencià, sempre ho-fea en castellà. Al parlar valencià, m’ … Continua llegint →