Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.

Feia temps que no m’ho passava tan bé llegint un llibre. En aquest cas el Tirant, però no un Tirant “de veritat”, he llegit un llibre adaptat, revisat, “traduït”, al valencià actual, cosa que no em molesta pensant que l’objetiu principal era, i ha sigut, el fet de llegir. Es tracta d’una edició orientada al estudiants de batxillerat i en aquest cas, el llibre pertany a ma filla Atenea.

De totes maneres, m’ha fet goig introduir-me de la mà de Tirant en un ambient i un lloc que no m’és desconegut pel fet que el llibre que abans d’aquest vaig llegir va ser “Baudolino” de l’escriptor italià Umberto Eco.

Aquesta casualitat de la vida ha provocat una mena de conexió, d’enllàç, entre el Baudolino, l’actual que ens pressenta Eco d’època medieval, i el Tirant, el de fa segles, el medieval, encara que revisat des d’un punt de vista més actual.

De les seues aventures destaque la descripció que es fa al Tirant d’una batalla naval amb naus i galeres, i per suposat, la ambigua situació que es crea a la cambra de Carmesina, la filla de l’Emperador de Constantinoble i enamorada del cavaller, situació d’un altíssim contigut sensual conectat amb una sèrie de situacions boges que fan que Tirant acabe amb la cama trencada… en un hort.

M’ha fet tan de goig que m’ha faltat llibre, qüestió que vull resoldre comprant una edició completa, i que ha provocat que m’interessara tant per l’història narrada, que m’he oblidat del valencià.

A banda de totes les anteriors consideracions, pel meu cap ha passat la idea de fer-me amb unes quantes edicions i encetar una col·lecció de novel·les del Tirant. També amb la intenció de vore el canvis que s’han produït al llarg del temps, canvis, tant estilístics com de qualsevol altra índole… ja vorem, que no vull encadenar-me a res de moment. Encara que sí, estaria molt bé.

Per concloure aquesta entrada, aconselle una llegida sense malícia, sense prejudicis, sense pensar que és una obra escrita en “valenciana prosa” de la que destacaria el principi humà i una sèrie d’aspectes que encara hui en dia són vigents.

Adenda: En aquesta xicoteta edició podem vore unes il·lustracions de Manolo Boix, pintor i artista valencià

Aquesta entrada ha esta publicada en Llibres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s