La dièresi.

És un signe gràfic (¨),una parella de puntets en paralel que es col·loquen damunt de les vocals (i) i (u), en uns determinats casos.

  • Quan s’indica que es pronuncia la (u) davant de (e) o (i) quant va precedida per (q) o (g). Aigües, pingüí, pasqües…
  • Quan una (i) o una (u) no s’ha de dir en lamateixa emissió de veu que la vocal anterior, en el cas de que les lletres no porten l’accent per quansevol raó. Veïns, veïna, Suïssa, coïa, raïm…
  • Quan s’ indica que la (i) o la (u) segons la seua situació en la paraula serían consonants i no vocals. Reduïa, maleïdes, excloïa…

Portarà dièresi:

La paraula derivada de una que tinga i tónica, com: veí-veïna, país- països…

Cultismes amb sufic que comença per i: _ïble, (creïble); _ïdal, (trapezoïdal); _ïment, (obeïment); _ïtat, (espontaneïtat); _ïtzar, (europeïtzar).

Alguns verbs de la 2ª conjugació acabats en _ure, (cloure, plaure), presenten dèresi en les persones de l’mperfet d’indicatiu: coïa, cloïen, plaïes.

La i dels morfemes dels temps verbals de la 3ª conjugació acabats en _air, _eir, _oir,  _uir.

No portarà dèresi:

Quan la lletra  (i) i la lletra (u), poden dur l’accent gràfic.

Les (i),(u), no portará dèresi després de prefixos:

  • auto_: (autoimmune).
  • bi_: (biunívoca).
  • co_: (coincidència).
  • contra_: (contraindicació).
  • anti_: (antiinflamatori).
  • intra_: (¿intraintestinal?).
  • re_: (reincidència). Excepte reüll i les formes del verb reeixir con reïx

Tampoc durà dièresi la (i) del sufixos _isme, _ista/_iste, després de vocal, com: Europeisme, egoista, ateneiste.

Aquesta entrada ha esta publicada en Ortografia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La dièresi.

  1. carme ha dit:

    Hola, he estat llegint l’entrada i no m’ha quedat clar perquè maleïdes porta dièresi. És perquè al separar-la amb síl·labes es queda així: ma-le-i-des, és això quan et referixes que la “i” actua com a consonant?

    Des que vaig deixar l’institut, pense que cada dia faig més faltes i això em preocupa, li agrairia si em pugués resoldre el dubte.

    Molt interessant l’entrada.

    • esbama ha dit:

      Les fonst de l’informació que presente al Blog les he pres del meu llibre de gramàtica: NOU d’ací i d’allà.

      A la pagina 51 del llibre trobem un quadre que diu: “La dièresi indica: que una i o una u que per la situació en la paraula serien consonants són vocals. (Reduïa, maleïes, conduïa, agraïem)”, i seguix deiguent-ne, “La i, u no porten dièresi quan representen un so consonàntic: boia, duia, quien, cauen)”.

      Pense que la questió està relacionada amb el so més que a una questió silàbica, que pot ser.

  2. esbama ha dit:

    Posiblement siga també pel fet de que la lletra “i” pot estar, en ocasions, entre dos vocals formant un trio.

    “Per a indicar qie la i en posició intervocàlica no firma diftong ni amb la vocal anterior ni amb la posterior; agraïa, beneïen, traduïen.”. De la pàgina 50 del llibre “Gramàtica normativa valenciana“.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s