L’accent diacrític.

L’accent diacrític és el que ens permet distingir algunes paraules monosíl·labes i unes poques de polisíl·labes que tenen la mateixa forma però diferent significat, paraules homògrafes.

Per evitar espai i esforços fique en una llista totes les paraules que porten l’accent amb el seu significat. Per contra, qualsevol altre significat de la mateixa paraula, farà que no porte l’accent.

• bé, béns. (advervi): Això està bé. (valor, riquesa).
• bóta, bótes. (recipient per a vi).
• cóp cóps. (de neu).
• déu, déus. (divinitat).
• dóna, dónes. (verb donar).
• és. (verb ser).
• féu. (passat simple del verb ser). El xiquet féu un dibuix.
• fóra. (imperfect subjuntiu del verb ser). Si jo fóra ric.
• jóc. (verb ajocar).
• mà. (part del cos amb cinq dits).
• més. (adverbi de quantitat).
• mòlt/a, mòlts/es. (verb moldre).
• món. (el nostre planeta).
• móra, móres. (fruita).
• nét/a néts/es. (el fil de la filla).
• nós. (plurar maiestàtic).
• ós/a óssos/es. (animal).
• pèl pèls. (cabell).
• què. (interrogatiu o relatiu precedit de preposició). El llapis amb què…
• sé. (verb saber).
• séc. (plec a la roba, al paper o la pell).
• sèu, sèus. (greix d’animals).
• sí, sís. (afirmació advervi i nom).
• sóc. (verb ser).
• sòl, sòls. (el pis, la terra).
• són. (verb ser).
• té. (verb tindre).
• tòs. (occipital).
• ús. (acció d’usar).
• véns, vénen. (verb vindre).
• vés. (verf anar).
• vós. (pronom de tractament). Vós, el rei.