Per sant Joan, bacores…

Això diuen, però des de fa un parell setmanes hem assistit a la festa, a la visió de les bacores en els calaixos de les tendes, grosses, dolces i tendres, dies abans de sant Joan.

Les figes — i les bacores–,  són una fruita que sempre m’ha agadat. Molt. I no vull deixar passar l’oportunitat de fer un xicotet comentari ara que és l’època.

També hi ha de figues blanques, la figa d’agost; la figa blanca. Són d’un tamany espectacular i no hi ha fruita que les guanye a dolçor. La seua tendressa fa que en la boca hi haja un esclafit de flaires, terra, bancals, aigua, vent i el color dels núvols i el cel. Tanque els ulls i imagine les figueres ombroses a la porta de les alqueries i les barraques per tota l’horta. I als camins, de tant en tant, una figuera borda…

Paneres plenes de figues, o de bacores, que les dones transporten penjades del colze amb la mà als malucs. La calor i l’humitat en l’ambient, i l’aroma de les figues i la suor.

Canya en mà, alçant la vista al bell cim de la figuera i prenint les més bones, aquelles que no estan al nostre abast.

peinture-fruit-legume-10

Obra d’Antonio Castelló Avilleira. Tècnica mixta sobre lli.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense definir.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s