De Ferran Torrent… Societat Limitada.

Reconec que, quan m’agrada uno cosa, intente repetir-la per verificar que allò que he pensat i sentit té continuitat. Aleshores m’agradà el llibre de Ferran Torrent, “La mirada del tafur“,  i m’he comprat d’un altre d’aquest autor.

En aquest cas, el llibre adquitrit es titola, “Societat Limitada”, i comença per una situació molt valenciana, una relació entre dos tipus, dos personatges, que té per marc l’espai de l’Albufera. Hi ha alguna cosa més valenciana que l’Albufera i la seua gent?

Aixó no obstant, i com aquell que diu… “critica o reventa”, sembla un poc tortuós que a la novel·la, a u dels personatges, en lloc de dir-li ‘tio Granero‘, li diguen ‘oncle Granero‘. Potser  ‘tio‘ és el que jo haguera escrit,  si el que volia era edequar-me a una posible situació real. És com: ‘Verge Maria’ i ‘Mare de Déu’, les dues formes per a designar un personatge de la mitologia cristiana són correctes però. Es més propera per a la gent valenciana la forma de dir Mare de Déu.

A mon iaio, un home del Cabanyal, bragat i fet per les “coses de la mar”, li dien el tio Granero, i recorde que tant ell, mon iaio, com ma iaia Marina, tenien veritables problemes per parlar el castellà amb fluïdesa. Ni ells, ni la gent del seu entorn i la seua època,  no tenien les influències del castellà que podem tindre nosaltres.

La qüestió és que la novel·la es mostra molt interessant des de l’inici. I si l’altra la vaig acabar amb fruïció, espere, aquesta, acabar-la més tranquil. Però, què passa amb la paraula ‘tio’, Ferran?

Aquesta entrada ha esta publicada en Llibres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a De Ferran Torrent… Societat Limitada.

  1. esbama ha dit:

    Bé ha estat, tot i que podriem fer milers de imatges de milers de valencians, -potser jo havera fet unes altres-, m’ha paregut molt encertades les que ens transmet l’autor, Ferran Torrent.
    Molt alineada amb la cultura i el moment que vivim, de mentides, malifetes, i de abús de poder, per part de… tots?, l’obra té un regust d’intriga i de suspens sobre el que va a passant d’immediat i sobre tot, entre els que van intervenint.
    La novel·la no es fa gens avorrida i en conecta molt bé les diverses històries dels personetges, encara que al final del llibre queda com un “continuarà…”, que potser siga eixe l’espèrit de les històries.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s