Un suggeriment: si sou persones amb dislèxia, no vos precipiteu a l’hora de comprar un llibre, ja que el que jo he comprat aquest matí portava un altre títol… La mirada del “futur”… casi res. Perquè amb la dislèxia, els títols canvien a les poques estones…
Mentres li feen unes proves mèdiques a la meua muller, he fet un passeig i he vist el llibre. He pensat, futur, ideal, me’l compre i vaig llegint a la sala d’espera. M’ha paregut interessant pensar en la idea de futur. Coses de les circumstàncies personals, però vos assegure que l’he comprat en la paraula futur al meu cap.
L’he encetat, més, no he pogur centrar-me en la lectura i l’he deixat als pocs fulls; pàgina tretze (13). Com l’any que ens deixa. Serà aquesta una funesta coincidència? No ho sé però, mai he cregut en els cicles… ni dels anys, ni d’altres qüestions semblants.
Ara el tinc a les mans… i estic dispossat a llegir… l’encete hui i l’acabaré l’any que be… coses de la vida, i del temps també.
