Diem Lluís…

Quan ens fan fotos, volem eixir el més feliços possible; amb un gran somriure a la cara i lluïnt una brillantor als ulls per a que quede constància de la nostra felicitat. Volem eixir bé a la foto.

Açò no sempre es pot fer, i per fingir diem la paraula “màgica” que ens transporta, mitjançant un truc, a eixe moment, llindar del “tot va bé”.

En alguns països diuen la paraula “chese“, com si el formatge fóra la solució als problemes del món. En altres diuen “patata”, però sembla que apareixeriem a la foto tots amb la boca oberta, molt espanyol el tema… En valencià, m’han dit aquest matí que cal dir Lluís…

Però quin Lluís, el meu cunyat Lluís?, Lluís Llac?, algú de l’antiguitat que es deia Lluís…? Qualsevol Lluís?

Sembla que sí, que cualsevol Lluís val per a intentar un somriure, encara que en el nostre cor altre nom ressone més fort.

LLUÍS…!

I bon Nadal a tots i a totes.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense definir.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s