Homenatge a Vicent Andrés Estellés…

Hui diumenge la gent de COMPROMÍS ha fet un xicotet homenatge a aquest escriptor, i poeta valencià del que ja he comentat en algú dels meus Blog. Sembla veritablement bo, proper i a la vegada transcendet.

La gent ha anat llegint alguns poemes, i encara que fea mal temps, fred i núvols, i un poc de sol de tant en tant, ahí estàvem, escoltant uns, llegint els altres. La veritat és que emocionats tots, crec jo.

Estellés no deixa impassible a la gent; recorde en la primera manifestació pel tancament de Canal 9, quan aribàrem a la Plaça de la Verge, que sonava una cançó que cantava el poema: Ací em pariren i ací estic, i no vaig poder evitar enrecordar-me de ma mare i de mon pare. No sols és la qüestió de la llengua, açò va més enllà i ho tenim arelat al cor, al cap i també als budells, inevitablement. En aquell moment no recordava que es tractara d’un poema d’Estellés però em va commoure.

Hui recordava els meus fills, els problemes de la vida… potser per l’oratge, trist com els moments que vivim, això no obstant, ahí hi havia més gent, com jo, com la meua dona, escoltant atents, la paraula i el vent.

Algunes persones ha fet una aportació al mural, un panell amb una imatge d’Estelles. Jo he escrit sobre les meues dificultats, però aquestes no m’han impedit gaudir, i sentir Vicent Andrés Estellés.

estellés

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense definir.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s