Grau mitjà i mig…

Ara, en aquestos dies,  estic examinant-me del Grau superior de valencià. No es tracta d’un altra cosa que una certificació, però m’és difícil per les meues dificultats passar la dita prova. Em faig un embolic i no avance el que m’agradaria avançar, així que potser em quede en un grau mitjà, encara que els meus coneixements, pense, poden anar un poc més enllà.

Realment no nececite cap certificació, car el que m’agrada de veritat és fer ús de la meua llengua, el valencià, i la millor manera és fent-ho. En aquest moment el repte, és l’única cosa que em permet usar la llengua, parlar, llegir i escriure… de forma continuada. Em fa por deixar-me endur per la frustració i deixar d’intentar-ho, perquè pot ser que d’aquesta forma també deixaria d’apendre.

A llarg termini, hi ha proyectes relatius a la llengua, això no obstant, no seria suficient i el que empreocupa és el demà i el despús-demà… He de fer un últim esforç… però, en quina direcció?

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense definir.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s