A on és el Butoni?

Abans, molt de temps enrere, les mares deien als xiquets i les xiquetes: “dorm o vindrà el Butoni…“. Es tractava d’utilitzar la figura aterridora com alternativa, com a xantatje emocional per aconseguir dels nanos, alló que les mares desitjaven.

Jo m’imaginava el Butoni com un personatje fosc, aterridor i boig, amb una cara desencaijada, amb ulls exorbitats, i les dents desiguals, una dentadura trencada i encerclada per uns llavis carnossos i plens de ferides, monyos desfets, hirsuts i negres com el carbó. Prim, per descomptat, deshabillat, amb robes brutes, mal portades, com si li hagueren caigut damunt. Sabates trencades i nugades de qualsevol manera.

Pensava que vivia a l’horta, a on sinó podria ser?, potser a prop de la platja, on els canyars de vesprada xiulen gràcies al vent de la mar.

Potser habitava el Butoni a les sèquies i sequiols, als motorets, a la Carrasca, més enllà de ca Barreta o a la tanca del cementeri del Cabanyal.

Als meus malsons mai aparegué però, sempre una ullada d’afecte al record em conecta am ell, sí, amb el personatge, no obstant aixó, veritablement aterridor i bestial.

Hui en dia no sé on és. No hi ha llocs a on poder buscar-lo, el busque al meu si i quasi el trobe, però si haguera de buscar-lo en els llocs els quals he nomenat, sigur que ja no el tobaria allí.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense definir.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a A on és el Butoni?

  1. Mireia ha dit:

    Perfavor es molt urgent, podrieu posar què és el butoni es que no’l trobe per ningún lloc d’internet.
    Gracies

    • esbama ha dit:

      Mireia, el Butoni és un ésser fantàstic que molt sovint utilitzen, o millor dit, utilitzaven els pares i mares per fer por als xiquets. Seria com el que es coneix en castellà com “el hombre del saco”.

      Ma mare em contava històries del Butoni, i ma germana també. Sempre he pensat que es tractava d’un home lleig, malcarat, amb el monyo brut i desfet, cada pel per un costat… eixe és el Butoni…

  2. Jo l’he vist per les teulades, per la nit. Pel dia s’amaga baix terra en l’alcantarillat. I no és un home, és tot un dimoni, com queda clar en este socarrat: http://www.socarrart.com/img/p/36-126-large.jpg

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s