Parlava amb el meu professor de francés sobre les paraules en femení i en masculí. Hi ha paraules del francés que son d’un gènere mentres en castellà son d’un altre, qüestió que passa també emb el valencià. El corrent, la corriente, le courant.
Comentava, que a Espanya, les persones de terra en dins diuen ‘el mar’, mentres que a la costa utilitzem més ‘la mar’, encara que molt sovint podem escoltar ‘el mar’. També passa en castellà amb el mot calor, que pot ser femení o masculí, depenent de la conversa o del intrés de qui parla.
I dic jo, no serà aquesta una qüestió de sensibilitat?, em referisc a nomenar algunes coses, o millor dit, caracteritzar algunes coses de femenines o de masculines volent afegir un sentit o un altre. Evidentment és cultural, és quelcom cultural… crec.
Recordo en anglès que quan es refereixen al país, per exemple la seva població, o també a la tripulació d’un vaixell, fan servir “her” femeni “her population”, “her crew”.
Sinó recordo malament en alemany “el món” és “die welt” també femení
Sí… són coses molt peculiars. En alemany crec que es diu “la sol” i “el lluna” per a parlar de l’astre Sol i del nostres satél·lit.
Gràcies per la teua participació.