He comentat en altres entrades d’aquest Blog que el valencià, com idioma, em sembla molt cultural, encara que sóc conscient que és una llengua que utilitza un ampli ventall de persones amb molt diversos graus culturals.
Potser, el exercici intel·lectual que implica parlar valencià siga per a mi un atractiu afegit però és que també, tot el que hi ha darere, la cultura de milers d’anys, la societat, el paisatge físic i humà, tot, tot el que pot haver-hi darere de qualsevol idioma i en aquest cas del valencià em sembla atractiu.
No penseu que soc un extremista nacionalista, no… també valore el castellà, el francés, el anglés, el koreà, i tot el que hi ha darere d’ells, el que passa és que el nostre valencià està més aprop de la meua manera de vore el món, és, com diria jo?, el substrat on he ficat les meues arels com a èsser humà.
És precisament tot alló que hi ha darere d’una llengua el que fa útil la llengua, i el valencià ho és més enllà de la propia llengua.
