Nerviós.

Els nervis a la panxa,
i al ceny una cançó
que sona i sona en francés,
“A la Place”, de Jacques Brel.

I en arribar, la policia,
racaudadora intensa
de la gent la feblessa,
i per suposat dels diners.

“Fills de puta”, pense, però
sona i sona la música,
i ara canta un altra el CD.
Parla d’amor, i em fa mal el cor.

Maça coses, pense jo,
la música i un lloc
però, lloc trobe prompte
i me n’isc a la frescor.

Sol i llum i dia i nervis,
i fresc el ventijol,
amb la música recordada
enfile cap a l’humanitat.

Els nervis a la panxa
recorde a Jacques Brell.
Comença la prova.
I la calor ens envolta a tots.

Nomena a u, a dos i a atres.
No ha dit el meu nom.
Déjà vu, no passarà res.
En acabant no estic conten.

Manuel

Aquesta entrada ha esta publicada en Poesia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s