Els nervis a la panxa,
i al ceny una cançó
que sona i sona en francés,
“A la Place”, de Jacques Brel.
I en arribar, la policia,
racaudadora intensa
de la gent la feblessa,
i per suposat dels diners.
“Fills de puta”, pense, però
sona i sona la música,
i ara canta un altra el CD.
Parla d’amor, i em fa mal el cor.
Maça coses, pense jo,
la música i un lloc
però, lloc trobe prompte
i me n’isc a la frescor.
Sol i llum i dia i nervis,
i fresc el ventijol,
amb la música recordada
enfile cap a l’humanitat.
Els nervis a la panxa
recorde a Jacques Brell.
Comença la prova.
I la calor ens envolta a tots.
Nomena a u, a dos i a atres.
No ha dit el meu nom.
Déjà vu, no passarà res.
En acabant no estic conten.
Manuel
Anuncis
