Té te?

Jo un poliol.
I jo un te,
té te…?
Si en té, jo te.

Tinc que fer te.
No, dona no…
Ha de fer te;
si en té…

Tinc te, i el tinc que fer.
Però el te que té,
el ha de fer.
No el té que fer.

He de fer te.
Te roig i de verd també.
Tinc l’aigua al foc.
Un poliol i un te.

Te de roca, cosa bona.
Te de Xina, del millor,
café del bo, i herbes fines
del meu camp, que em fa goig.

Manuel

Aquesta entrada ha esta publicada en Poesia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s