Jo un poliol.
I jo un te,
té te…?
Si en té, jo te.
Tinc que fer te.
No, dona no…
Ha de fer te;
si en té…
Tinc te, i el tinc que fer.
Però el te que té,
el ha de fer.
No el té que fer.
He de fer te.
Te roig i de verd també.
Tinc l’aigua al foc.
Un poliol i un te.
Te de roca, cosa bona.
Te de Xina, del millor,
café del bo, i herbes fines
del meu camp, que em fa goig.
Manuel
aprenent valencià 