Vaig vèncer…

Vaig vèncer ja al francés.
Al ganivet a la mà, espere novament,
baralla i batalla. I la sang bategant, al cap.

Encara ens queda un mes.
Amb els colzes desgastats, i les dents
adolorides i fermes. I la sang bategant, al cor.

En acabant descansaré, després,
en quant tornen els dies, en altre moment,
amb la carn i la pell mitg despenjada sobre els ossos.

Serà dons el moment de vore altra vegada,
el camí i a banda i banda, el rastre del saqueig,
de la vida, i de la sang, i de la terra humida.

Manuel

Aquesta entrada ha esta publicada en Poesia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s