Una errada prou habitual en valencià és introduir textualment des d’altres idiomes formes senceres, com són les del títol, en aquest cas del castellà. Per supost, per suposat.
És ben clar que els idiomes no són càmares d’estanqueitat, però cal allunyar-se de formes alienes si aquestes poden produir efectes negatius. Enriquir-se lingüísticament de vegades és difícil.
Per a les expressions “per supost”, i “per suposat”, cal utilitzar altres mé encertades segons el seu context, com:
per descomptat
per fet
naturalment
és clar
evidentment
ja ho crec
no cal dir
i tant
Suposat, sense el per davant si és correcte. Suposat que: donat per cert, tenit present, ja que.
Anuncis
