Crim de Germania, de Josep Lozano.

Aquesta entrada hauria de titolar-se, “a la primera cullerà, mosca”, i és que m´ha passat, que en encetar el llibre, al primer paràgraf, en la línia cinc, es fa un comentari què s’obri amb un guionet però, que mai es tanca. No trobaremem el guionet que dòna fi al comentari. Açò no m’ha agradat gens.

Si volem consolidar una tradició novel·lística i de qualitat en el nostre idioma, hem de curar més aquestes coses. Ja sé que és una errada i que de errades tenim tots -i potser jo més encara per la meua condició de persona amb dislèxia-, però és que estem parlant dels pilars, de la base on volem construir el nostre espai de cultura, escrita. A banda que en aquest cas, les persones implicades, cobren per fer-ho.

Però no acaba ací la meua angúnia. Llegint i llegint una barretja de valencià retardatari i de valencià actual, la qual cosa sembla una ensalada, aplega el moment de descriure una celebració, una festa en la data del dèsset de juliol. I siga en l’any que siga, quan arriba a la descripció de les fruites què hi ha a taula, nomena els ginjols i les magranes.

Home, podria haver posat també els kiwis. A la reina-vireina Úrsula Germana de Foix, no li havera molestat car tan anacrònic és un kiwi, com els ginjols i les magranes en l’estiu.

Tots dos fruits són de finals de setembre i octubre… una bona errada què et fa desconfiar de la resta de qüestions.

Però no tot està perdut, hi ha una cosa bona. L’introducció que fa Vicent Salvador, de la Universitat Jaume I, i que en aquesta ocasió és prou encertada i correcta, no com la introducció que Salvador fa en el llibre Relats de Terror, de Edgar Allan Poe, que vaig tindre que deixar de llegir.

De totes formes llegiré fins el final, buscaré aspectes positius del llibre, faré crítica constructiva i la escriuré com un comentari més, quan l’acabe de llegir.

Aquesta entrada ha esta publicada en Llibres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Crim de Germania, de Josep Lozano.

  1. esbama ha dit:

    Estic impressionat, de veres. Però més per alguns passatjes que pel conjunt general del llibre, que m`ha paregut “divers”. Porser per la seua construcció en capítols, com una ensalada de fruites.

    Alguns capítols no els acabe d’entendre dins del conjunt del llibre, altres com “Lletres a l’absent”, em fan pensar en l’amant, en l’estimada, en els pares i el fills, i en l’essencia dels sentiments profunds, de l’amor. Veritable poesia. Pense que el capítol val per tot el llibre.

    Altre capitol destacable ha sigut on es descriu la batalla de Gandia, potser perquè m’he deixat portar pel corrent de les accions descrites. M’ha paregut, intens.

    Abans de concloure el meu comentari, he de fer una xicoteta explicació. Espentat pel meu amic Enric, que m’aconsellà el llibre, i arran d’una observació meua sobre unes fruites de la tardor que es descriuen al juliol, vaig contactar amb Josep Lozano. Ha sigut com parlar amb el meu heroi.

    No he pretés rectificar ningú però la meua sensació respecte a aquest detall va ser com quan et mires a un espill i de sopte es trenca; la vissió fou poc grata, però el fet de parlar amb l’escriptor reforçà molt la meua idea de accesibilitat, humanitat i honestetat de les persones que escriuen en valencià.

    A Josep Lozano he de dir-li, gràcies.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s