Relats de Terror, de Edgar Allan Poe.

Encete aquest comentari dient, potser, una barbaritat, i és, que no ha hagut filling amb els traductors de l’obra.

A l’inici hi ha unes notes relatives a l’època, al context literari, històric, i altres, però, o per una qüestió de l’edició o per la meua mancança d’habilitat, no m’he trobat còmode llegint-les, fins el punt de deixar de llegir-les.

He d’aclarir que, llegir un libre conegut, i un llibre traduït al valencià, ha sigut una espècie de proba després d’haver llegit últimament obres originals en valencià o en català. La resta, les cinc històries de Poe, si que m’han agradat, i és perquè Edgar Allan Poe sempre m’agradà, encara que llegit en castellà i fa molt de temps.

“La màscara roja”, “El cor delator”, “El tonell d’amontillat”, -que va fer a aquet vi famós al món sencer-, “El gat negre” i “La caiguda de la casa d’Usher”, han sigut les històries, i vaja; llegir-les en valencià no els ha restat gens d’interés.

La col·lecció de “a la lluna de València”, de l’editorial Bromera, està orientada, crec, per a joves de baxillerat o de secundària, no obstant aixó, i llevant de la lectura de les notes, -amb les que no puc estar d’acord en algunes coses-, és totalment recomanable pel que tinga gust pels llibres de por siga jove o major, com jo ho sóc.

edgarallanpoe

Aquesta entrada ha esta publicada en Llibres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s