Aquesta novel·la, em va dir mon fill que era molt bona. I encara que mon fill és prou jove, i encara i tot les seues dificultats en l’àmbit de la lecto-escritura, li alabe el seu gust i el seu criteri; a banda de la seua intel·ligència.
Es tracta d’una història, no sé si de misteri, o de por, però pel que entenc, en la línia dels relats de Edgar Allan Poe.
I com quasi sempre, he navegat pel seus fulls observant que es tracta d’una 34a edició fins el 2010, molt curada i neta amb un format còmode per portar i llegir en qualsevol lloc.
Em sorprenen els comentaris que han triat pel que fa la la coberta posterior del llibre de la que extraic ací el comentari fet per Enrique Villa-Matas, ” Me persigue después de haberlo leído. Un libro espléndido”, comentari fet en castellà però en el que clarament esbrinem la intensitat del seu contigut.
Escrit en català i editat per Edicions La Campana, en Barcelona dins de la col·lecció Tocs, amb el número vint-i-huit, comence a llegir-lo no més acabar d’enllestir aquesta entrada al meu Blog.
Quan l’acabe, ja deixaré una anotació en la secció de comentaris.
aprenent valencià 
Bé, ja l’he acabat de llegir. Sembla una molt bona història, una narració fantástica i molt trepidant, com si fora una película, un bon guió cinematogràfic.
La posta en escena i el caracter psicol·logic dels personatges eatà molt ben contruit. És una bona definició per al llibre, un llibre molt ben construit, el que passa és que també mostra parts dolentes.
No és que siga maça important però, li resta credibilitat a l’història el no coneixer algunes qüestions com per eixemple les relatives a l’Aneris i als citauca, que és la ximpleria de dir del revés “sirena” i “acuàtic” respectivament, com també el nom de Batís Caffó, que podia haverse dit “Escà Fandrà” per eixemple. De no ser, que el nom fóra l’intent de salvaguardar el nom real del personatge, cosa que no queda gens clara al llibre.
Són xicotets detalls, però, de vegades són les xicotetes taques les que més es noten en un full en blanc com parlar de “rodalies” quan el correcte és dir “rodalia”. (En valencià no hi ha plural de rodalia, desconec si hi ha en català).
Per a concloure, És una novel·la què ja m’haguera agradat esriure a mi. És una bona història té detalls molt bons com per eixemple no fer del persontaje principal, un heroi ple de virtuts, a més a més de tractar els dos perfils humans i fer-los interactuar de manera magistral.
Altra cosa important són les reflexions que podem llegir dins del llibre. Cal tindre molt bona capacitat intel·lectual per fer-les servir tan sólidament en el llibre.
Si puc llegiré quelcom més d’aquest autor.