Car demà serà un altre dia
hui cal llegir una poesia,
de Vicent grogues pàgines,
plenes d’amor i alegria,
de noms dels carrers,
i de la Ciutat viva.
Vixca València… !
Al cantó del carrer Borrull
va morir un home,
va ser cosa del tanvia.
Però em quede dins al cor
el record; de parets arrapades,
de sexe pur i de groser també.
De passejades i mirades, d’amor,
de les mans creuades i els dits
barretjats en un acte de passió.
Vicent, quin regal. No ho sabràs tu mai.
A la vora del riu, mare…
Manuel
aprenent valencià 