Heretaràs la terra.

De Toni Cucarella, aquest llibre, “Heretaràs la terra”, al començament no em va pareixer gens còmode. Vaig pensar, i de fet ho vaig comentar en un amic, que calia arreplegar tot l’aire possible abans de començar a llegir, puix, no hi havien puns i apart, sols una continuitat de frases enllaçades i separades per una coma o un punt i coma.

No sé tampoc quina és la intenció de l’autor que, a mode de capitols, fa tres pars d’aquest llibre, a més a més d’un aclaridor epíleg, cosa que crec és poc habitual. Potser per contrariar-nos, si comparem l’obra en altres escrites per ell, com puguera ser “Quina lenta agonia la dels ametlers perduts“, o per mostrar-nos l’història en perspectiva, com un recurs més.

Sembla que parla i parla -caldria dir escriu, i escriu-, com un pensament, com si algú t’estaguera contant una història, la de Cento Morell, un home del poble, i de la gent en la que va tindre relació. I la qüestió és que aquest mode de contar-nos l’història, acaba punxan-te com un hamet de peixcar, i és difícil desengarnxar-te.

No vaix a fer un resum del llibre però si que vull fer menció al viatge de Cento Morell i sobre tot a eixes coses que a la vida en passent i que poden canviar-ho tot com una simple carta, o una situació no enteça.

Alguns passatges del llibre em semblen un poc forçats, pot ser perquè no estan en la línea d’allò possible en una hitòria i perquè en una realitat imaginada, les solucions i alternatives poden ser altres; però ja savem que quan llegim un llibre el que mana és l’autor.

Detalls hi ha que no m’agraden, parts potser estiguen forçades, personatges tòpics, i alguna exaltació buscada, però en general, i com ja he dit, ha sigut molt positiva la seua lectura.

Una qüestió que pot semblar perversa és que sempre quan lliges un llibre, fiques dins la cassola tot el que tu eres, tot el que abans has llegit, sentit, pensat i viscut, i acabes, com ha sigut el meu cas, recordant situacions persones llocs que fan que a més a més de llegir les pàgines del llibre, lliges les pàgines de la teua propia ànima la teua història.

La riquesa de lèxic, la construcció de les frases, els acudits, els embarbussaments, fan també que el llibre siga una font de coneiximet, el de la nostra cultura, i un repte.

És un llibre recomanable, tanmateix tan interesant com altres del mateix autor.

Aquesta entrada ha esta publicada en Llibres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s