Mirant-te.

De bon de matí, a l’IVAM, “el museu”, i d’entrada, sorpresa, és gratis. He estat tota la setmana pensant d’anar perquè a la premsa vaig vore que hi havia exposada una col·lecció de joies. M’agraden les joies, i a més a més, quan la seua raó de ser és l’estètica pel plaer de l’estètica.

No vaig a fer crítica d’art ací, a aquestes línies, ni a contar-vos tot allò interessant que vaig vore però, això sí, vaig a dir-vos que mirant una obra em va vindre al cap tot un enfilall de records sobre els escriptors, els llibres, les costums, la llengua, eixa que tenim tan al nostre si.

No, no penseu que sóc un d’eixos que defensens i defensen; o tot el contrari… que ataquen la figura de Joan Fuster; en tot cas, igualment que tinc, a la meua etat, encara vocació d’estudiant, també tinc vocació d’espectador -amb el meu propi criteri, per suposat-,  i intente despullar-me de malícia perquè entenc que és la millor manera d’arribar a les coses que ens envolten.

Reconec que és un personatge, o millor dit, una figura, polèmica, que polaritza les opinions de la resta de persones, però, en tot cas, és Joan Fuster, que a la fi és allò que cada u de nosaltres volem que siga.

Amb tot el meu respete, li faig aquest xicotet homenatge… i tu, lector, si lliges aquestes ratlles, ja faràs el comentari que calga fer.

MIRANDOTE3

Aquesta entrada ha esta publicada en Questions personals. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s