Caragolà… un plat de caragols valencians.

Una qüestió que està molt arrelada amb la cultura -caldria escriure-la en majúscules-, és la gastronomia.

Per què? Perquè està molt íntimament relacionada amb el lloc o paisatge, perquè es nodreix d’allò que ens envolta, de les matèries primeres però, amb la visió, o millor, el tarannà del grup social que l’habita.

A les terres valencianes una serie de matèries primeres com: caragols, ceba, bajoqueta, tomata, alls, pimentó, pebrera, herba sana, i també el gust i tota una història social ens permet gaudir d’un plat exquisit, al menys pel meu parer.

Per preparar el plat, jo he gastat els caragols que conec com a bocanegra, Otala lactea, (Müller 1774), (també: caragol cristià, caragol vinyal…),  encara que hi ha qui els barretja amb avellanencs, més xicotets però també molt bons de menjar.

A la paella pose en un poc d’oli una ceba a sofregir,  hi afegeix la bajoqueta ampla, i mentres tant pose a escalfar un parell de tomates per llevar-lis la pell en molta més facilitat i trocejar-les i sofrejir-les tot junt.

Una volta tinc la ceba, la bajoqueta i la tomata fent-se, li pose unes pebreretes, un pesic de l’herba sana, i dos culleradetes de les de café de pimentó del bó. Podem afegir-li al sofregit un poc de pernil a trocets, crec que és una bona recomanació. Avoquem com dos gots d’aigua calenta a la paella, i els caragols ja preparats.

Ho deixem coure uns vint o vin-i-cinq minuts fent-se a foc baixet.

Ma mare així els fea o molt semblants. També hi ha qui posa unes atmeles picadetes.

Per a preparar els caragols, si els compres vius, n’hi ha que enganyar-los, i cada un ho fa de diferent manera.  Hi ha qui els ofega, així la molla queda molla, simplement ficant-los en una zafa plena d’aigua i tapant-la per a que no respiren els caragols.

També, i diuen que es la millor manera, calentant un poc l’aigua, molt tebia, molt tebia i quan tenen la molla fora, pujar fort el foc… Jo m’estalvie el procés i els compre ja preparats, que no hi ha que netejar res ni estar ‘hores’ fregant i fregant caragols.

Millor estan d’un dia per a l’altre, però, els de la imatge s’els hem menjat a mitjdia per a dinar.

Afegit: Ara, també caragols en francés.

Aquesta entrada ha esta publicada en Caragolà, Gastronomia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s