Li ho pregunte…

Li ho pregunte als ulls,
allò que miraren però,
no em contesten.

Al cor li pregunte també,
per l’amor, i el dolor…
però no em respon.

A les meues mans pregunte,
per la suavitat de la teua pell,
per la calor dels teus pits.

A la memòria increpe,
i respon; el teu cos prim,
la teua pell càlida
i els llavis, digent-me “te quiero”.

Pasejades, i dies,
vesprades i amor,
records, inexperiència…

Aquesta entrada ha esta publicada en Poesia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s