Sagunt, l’orige del nom de la ciutat.

Caldria plantejar-se seriosament quin és realment l’orige del nom d’aquesta ciutat valenciana, si llatí o grec, qüestió aquesta que puguera invalidar alguna pregunta dels exàmens de valencià, en cas que es proposara, clar.

Sagunt és el nom que nosaltres utilitzem hui, i Saguntum és el nom utilitzat en l’antigor pels romans per anomenar la ciutat de Arse, com la coneixien els íbers, i Zakynthos,  els grecs, (podem trobar escrit també Zacynthos). Així que podem trobar una línia, un fil conductor entre l’orige i el nom actual.

Zakynthos coneguda també amb el nom de Zante, és la més meridional de les illes Jònies i orige geogràfic i punt de partida del nom de Sagunt.

La mitologia ens parla d’Heràcles, dels dotze traballs, més concretament del 10é,  i del robatori per part de l’heroi, de les mules del monstre Geryon i el combat posterior que acabà amb la mort del mostre, personatge amb tres cosos, tres caps, sis cames i sis braços.

Segons un poema llatí, el de Silo Itàlico, en el llibre I, de les Punica, descriu l’orige de la ciutat de Sagunt, i cal pensar que és ací on es barretja la mitologia i la poesia que ens descriu una possible història real.

Aquest caballer romà ens conta que Sagunt va ser fundada per Heràcles on ell i el seu amic Zakyntho varen alçar les muralles de pedra, i on està soterrat aquest últim mort per la picadura que li va propinar una serp a la gola.

Zakyntho solament és anomenat en aquest poema per la qual cosa cal pensar en una readaptació de la realitat en època romana d’uns fets que segons els estudiosos cabrien dins dels traballs d’Heràcles, que sense dubte conegué Tartesos i la costa mediterrània. A altres escits podem trobar referències a la mitologia i als personatges però no específicament al nom de l’heroi mort.

En el poema, segons podem llegir a un estudi de Luciano Pérez Vilatela, trobem més indicis aclaridors de l’orige humà dels saguntins de l’epoca antiga. Pareix ser que d’orige grec; d’una élite grega més una important población també d’orige grec pero ja establerta al Lacio, i finalmente d’una part de població íbera que anomenaba a la ciutat com Arse.

Ja en l’antiguetat alguns erudits romans intentaven demostrar que el grecs coneixien i freqüentaven les costes de la península en el temps de la caiguda de Troya (1184 an e).

Podem deduir que en un moment de la història la ciutat no és una ciutat realment íbera o hispànica perquè quan Titus Livio parla de la gent de Sagunt, parla dels saguntinus, mentre quan ho fa de la resta de gent ens parla dels hispanus, a més a més, que a l’utilitzar el nom de l’Arse íbera, ens recorda la ciutat llatina d’Ardea Rotulorum.

Vull reforçar el meu escrit amb la transcripció al valencià d’una lliure interpretació del poema de Silo Itàlico que va fer Cortes y Lòpez:

  • Prop de la mar, terra en dins
  • S’alça un no molt gran turó:
  • De suaus vessants i alt cim:
  • Allí s’alçen les muralles
  • Obra d’Heràcles i el seu amic Zakyntho
  • Allí soterrat, de la gent
  • Del poble de Zakyntos
  • Gent allí transplantada.
  • Allí s’asentaren i feren els seus llars
  • I a l’Apulia li degué el seu creiximent
  • I a gent que des d’Ardea aribaren.
  • Lloc de rics en altres temps
  • Ara tan sols queda el nom, abandonada,
  • Estipulat quedà als tractats
  • Que Sagunt els seus furs conservara
  • Lliure sempre del ferro africà.
  • De Roma com socia es mirava
  • Vencent Anibal la força dels fados
  • I despreciant el jurament fet
  • El crit de guerra a Roma envià
  • Combat al capitolí des de Hispania.
  • Sofriren primer la seua furor
  • Les portes saguntines fent la guerra
  • Que será l’inici de la gerra més nombrada.

Aquesta és una molt llibre interpretació d’una –  prou lliure interpretació, crec- poesia utilitzada en un treball titolat: “El origen de Sagunto en Silo Itálico”, de Luciano Pérez Vilatela.

Com anotació anecdòtica, i encara que molts segles després quan els musulmans s’instàlen a la península, donen el nom de Murbytar a la població de Sagunt, i de ací també el nom de Morvedre.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense definir.. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s