Joan Fuster.

Em fa por parlar de gent, d’autors i d’artistes. Por a quedar com un burro ignorant, però, cadascú té un criteri, propi, transcendent, com la sanc o l’alé. I tots tenen valor… encara que hi ha que pensa que hi ha gustos que mereixen galtades.

Moltes vegades, o poques -contradicció sovint utilitzada per Joan Fuster– al llegir l’introducció d’un llibre, assistim a un espai literari complexe, molt complicat, i a voltes incomprensible, puix sol haver paraules poc habituals, que fan florir el text, donant peu a pensar en l’altíssim coneiximent del que esciru introduïnt els textos d’un altre.

En aquest cas, Josep Antoni Fluixà, en la “Antologia de textos fusterians”, ens presenta una clara explicació de l’obra i també de la figura de Joan Fuster. No obstant això, ens parla primerament de l’assaig, la “literatura de les idees“, que diria Joan Fuster, però, ens mostra, entre diferents obres que ha triat, mols artículs, molt ben plantejats i desanvolupats, però, en un estil que em sembla més periodístic que literari. Artículs d’opinió. Partint de la idea de que allò escrit als periodics també és literatura.

No cab dubte, Joan Fuster va ser un gran intel·lectual dedicat a la professió d’esciure, per la cual cosa, cal plantejar-se si tot allò que escrigué en tants i tants llocs -va ser un escriptor molt prolífic- tingué la mateixa intenció literaria; si tingué una qualitat uniforme tot el seu legat… cal pensar que no. I encara que dins dels seus textos trobem un alt nivell intel·lectual, també trobem explicacions i plantejaments que en poc de temps ençà han estat superats, quedant alguns escrits com qüestions temporals producte d’un época o d’una vissió particular igualment válida, o invàlida, com qualsevol altra.

Quan parla del cinema caldria plantejar-se quina és la vissió de crítrics i professionals al si del mitjan dinematogàfic, i quina seria la perspectiva històrica en torn al cinema, fins, i des de 1930. Igualment,  quan parla del circ…que no hi ha traballadors que patixen riscs als seus llocs de  treball? No es “desencantador” el fet de envellir? Aixó sí, aporta una vissió romànticament crítica. O críticament romàntica.

D’altres textos, em ve al cap un títol d’un llibre que mai vaig llegir: “Triunfé en sociedad hablando mal de todo“,  de Evaristo Acevedo, i és que em recorda també aquell polític que començà amb contundencia a parlar, i parlà i parlà, de tantes coses que finalment s’oblidà del que volia realment parlar.

Potser no siga un obra encertada per fer-se una idea adequada del alt nivell literari de Juan Fuster, encara que ens permet “saborejar” algunes de les seues, molt inteligents idees i plantejaments.

No sé ben bé perquè, acudeixen al cap dues idees, o millor dit, dues històries, la del rey de duia un vestit invisible. ¡Què magnífic, què riques telles brodades d’or, què curada roba!, fins que un xiquet va dir.  – ¡Però, si va nuet!

L’altra història és la de l’ou de Cristòfol Colom, que va plantar-ne un, i tot el món va dir que era això molt fàcil… fàcil, fins que algú ho va fer, clar. Joan Fuster plantà un ou, cap persona va fer el que ell: Ser Joan Fuster.

Aquesta entrada ha esta publicada en Llibres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s