En primer lloc, un dígraf és una combinació de dues lletres que representen un únic so consonàntic.
En valencià l’esse doble pot ser un problema a l’hora de escriure, i també de parlar.
Escrivim esse doble:
- Entre vocals en molts mots, com: passar, esmussar…
- En els sufixos _assa, _issa, _ussa, com: cuirassa, trencadissa…
- En els femenins acabats en _essa, (títols, càrrecs, preofessions) com: metgessa, comtessa… Excepte burguesa, feligresa, marquesa, pagesa i princesa.
- En els prurals de paraules acabades per _as, _es, _is, _os, _us, com: espessos, grossos, gossos… En canvi, casos, permisos, autobusos, nusos.
- En el sufixos superlatius com: riquíssim, riquíssima…
- En els grups _gress_, _miss_ i _press_, i els seus derivats com: agressió, emissió, repressió… Però submises, compresos, impresa.
- En els prefixos que ja porten s: as_, des_, dis_, pres_, res_, trans_, seguits de s com: assaborir, dessecar, pressuposar, ressorgir…
- En els plurals de qualsevol i qualsevulla, es a dir: qualssevol i qualssevulla.
Anuncis
