Impersonals. Formes nominals.
Infinitiu: És el nom del verb, més concretament de la acció, (acció acabada). Pot tindre funcions de sustantiu.
Córrer, poder, aprendre, creure.
Gerundi: Sempre expresa una acció, (acció simultània o immediata). Pot actuar com adverbi.
Corrent, podent, aprenent, creient.
Participi: Molt proper a l’adjetiu, (acció immediatament passada). Duu gènere i nombre.
Corregut, correguda, correguts, corregudes. Pogut, poguda, poguts, pogudes. Aprés, apresa, apresos, apreses. Cregut, creguda, creguts, cregudes.
Formes personals. Modes bàsics del verbs.
El mode, és el punt de vista que adopta el parlant respecte a allò que enuncia i que permet diferenciar l’indicatiu, el subjuntiu i l’infinitiu.
Indicatiu: (assevera una informació).
Temps:
- present
- imperfet
- perfet simple
- indefinit
- plusquamperfet
- pretèrit anterior
- perfet perifràstic
- futur simple
- condicional simple
- anterior perifràstic
- futur compost
- condicional compost
Subjuntiu: (parla d’una irealitat, dubte, desig, informació).
Temps:
- present
- perfet
- imperfet
- plusquamperfet
Imperatiu: (expresa una orde).
aprenent valencià 
El gerundi és una forma verbal que genera prou problemes a les persones que parlen valencià.
Generalment en lloc de dir: Corrent, podent, creient, que és la forma correcta diuen incorrectament: correguent, poguent, creguent…
Una regla nemotècnica es la següent frase: “El gerudi sols pota g en gerundi.