Matèria de Bretanya, de Carmelina Sànchez-Cutillas.

Allò que m’apareix primer que res quan escric aquesta entrada a Internet és:

Ne sont que III matières à nul homme atandant,
De France et de Bretaigne, et de Rome la grant.
‘Hay tres ciclos literarios [de los que] que ningún hombre debería carecer:
la materia de Francia, de Bretaña, y de la gran Roma.’

Jean Bodel, Chanson de Saisnes

Que és també el primer que podem llegir en aquet llibre, fent referència al poeta francés i a l’any 1210. També, em crida la atenció que el títol aparega a l’última línea del llibre. Així que tenim el començament i l’acabament, però i al bell mig?

No podem crèixer com a hòmens i dones sense allò realment important, la nostra infentesa, la nostra Matèria de Bretanya.

Entre la primera i l’última pàgina tenim una xicoteta joia, un llibre ple de records d’una dona, de la seua infantesa a la població d’Altea. I encara que el lloc pot ser el menys important,  tracta el poble i el paisatge en general amb una capacitat poètica i dolça que sols una persona molt especial és capaç d’entendre, i de descriure.

Els records de l’infantesa corresponen a la part primera de la nostra vida, per tant, és de la vida d’allò que ens parla Carmelina, al igual que ho fan altres autors quan parlen dels records propis o dels records com construcció de nosaltres mateixos. Podríem anomenar un grapat d’autors que tenen com a novel·les d’éxit records i aventures infantils paregudes i tractades fins i tot menys estèticament.

Carmelina té la capacitat de donar un cert sentit màgic a situacións viscudes per una xiqueta en un lloc que inclús ara és bell de veritat.

La lectura del llibre és ràpida, amable i sense situacións complexes, molt propera també perquè parla de les plantes, els animals, les persones i les coses que hi ha al nostre entorn, encara que la situació es desenvolupa abans de la Guerra Civil. Ens parla d’ hòmens i dones que no són gent estranya.

El valencià utilitzat, al menys en aquesta primera edició de l’any 1976, no és el valencià normalitzat i podem trobar errades de l’edició i la impressió però així i tot és també, un plaer descobrir les diferències. Cal tindre en compte que els idiomes escrits, el valencià, el castellà, etc., poden no ser els correctes hui en dia si han sigut impressos fa uns anys enrere.

Carmelina Sànchez-Cutillas va ser premiada per aquesta obra, i no és estrany perquè recull moltes bones qualitats.

Una vegada més vull agrair a Enric, el fet que em deixe gaudir d’aquestos xicotets grans tresors de la nostra literatura.

Aquesta entrada ha esta publicada en Llibres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s