La lluna de dia.
Veig la lluna quieta
al mig bell del cel, blau,
pur, a un pam d’alçaria sobre l’horitzó.
Els records s’animen al meu cap,
i també al meu cor, i vaja, a l’intestí,
i als ronyons. I als genolls note dolor.
Pes de una vida mirant-la, pensant-la,
dient-me que és una dona, una mare, però,
me n’adone que és mentida.
Diuen que al dia el sol, i a la nit la lluna, però,
es mentira. La vida està feta de lluna,
de lluna i mentida, de records.
Com la lluna, els records canvien.
Si son bells és perquè són vells.
I s’allunyen, s’enlairen sobre l’horitzó.
Sóc un xiquet jugant amb ella,
pensant amb Ella, mirant-la al cel.
Pura, a un pam d’alçaria sobre l’horitzó.
aprenent valencià 