La lluna de dia.

La lluna de dia.

Veig la lluna quieta
al mig bell del cel, blau,
pur, a un pam d’alçaria sobre l’horitzó.

Els records s’animen al meu cap,
i també al meu cor, i vaja, a l’intestí,
i als ronyons. I als genolls note dolor.

Pes de una vida mirant-la, pensant-la,
dient-me que és una dona, una mare, però,
me n’adone que és mentida.

Diuen que al dia el sol, i a la nit la lluna, però,
es mentira. La vida està feta de lluna,
de lluna i mentida, de records.

Com la lluna, els records canvien.
Si son bells és perquè són vells.
I s’allunyen, s’enlairen sobre l’horitzó.

Sóc un xiquet jugant amb ella,
pensant amb Ella, mirant-la al cel.
Pura, a un pam d’alçaria sobre l’horitzó.

Aquesta entrada ha esta publicada en Questions personals. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s