Aigua en cistella, de Carme Miquel.

Vaig acabar de llegir el llibre que em regalà Enric. I vaja, m’ ha agradat prou, és una novel·la molt interessant; marcada per imatges que es repeteixen com una qüestió identitària dins de la lectura, com la fragància de les flors del gesmiler.

Realment es tracta de dues històries, o millor dit, d’una història i una “visió” que conflueixen en el fet final amb el qual conclou la novel·la, la història potser, de moltes dones de la postguerra espanyola.

D’una banda els records de la protagonista, una dona major que es troba en una residència des de la que poc a poc desgrana les seues vivències a uns personatges que vinculen les dues narracions. D’altra banda, els pensaments d’un home, escriptor, impedit i enclaustrat a sa casa, i que ens mostra una visió particular sobre Isabel.

A la novel·la de Carme Miquel, hi ha més continguts, més personatges i altres coses, però pot ser interessant que cadascú ho descobrisca per si mateix.

Abans de començar aquest comentari, he patit un déjà vú, he sentit com si allò que acabe de pensar ho haguera pensat abans, fa un temps, i el pensament coincidira amb un record. Dues coses, un pensament i un record caminant dins del meu cap al mateix temps però sense barrejar-se.

Aquesta entrada ha esta publicada en Llibres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa el teu comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s